El 1965 ingressà a la Unió de l’Esquerra Socialista. Es vinculà al Parti Socialiste (PS) i el 1973 passà a ésser-ne membre del secretariat i dos anys després responsable de formació. En 1965-70 treballà al ministeri d’afers estragers. Diputat a l’Assemblea Nacional des del 1977, fou responsable de relacions internacionals del PS el 1979. El 1988 deixà la direcció del PS, i fins el 1992 fou ministre d’educació. El 1995, després d’haver estat derrotat en les eleccions presidencials, fou elegit primer secretari del PS. El 1997 guanyà les eleccions legislatives i formà un govern amb comunistes i ecologistes, en cohabitació amb la presidència de la república Jacques Chirac. Impulsà importants reformes socials (reducció de la setmana laboral a 35 hores) i polítiques de descentralització (projecte d’autonomia per a Còrsega i ensenyament de llengües minoritàries, com el català). El fracàs en la primera volta de les eleccions presidencials del 2002, en què fou superat pel candidat ultradretà Jean-Marie Le Pen, el féu dimitir tots els càrrecs.