Estudià retòrica a Túrios (Magna Grècia), però el 412 tornà a Atenes, on romangué fins que, mort el seu germà pel consell dels Trenta, hagué de refugiar-se a Mègara. Restablerta la democràcia a la ciutat, es lliurà, com a logògraf, a la redacció de discursos, en els quals atacà els tirans i exigí llur càstig, i alhora intentà de recuperar el seu patrimoni perdut sota la fèrula dels oligarques (Contra Eratòstenes, Contra Agorat).
També defensà els plets dels seus diversos clients. Aquesta activitat el consagrà definitivament, perquè els seus discursos —traduïts al català per Joan Petit (1929 i 1934)—, es destaquen per la brillant descripció del caràcter dels personatges més diversos i per l’ús de la llengua àtica pura, despullada d’artificis literaris i poètics, que fou imitada per l’oratòria clàssica posterior.