Aïllats de llurs correligionaris, aviat perderen el contacte amb la pròpia cultura i adoptaren la llengua, i sovint els temes, els gèneres i les formes literàries dels conqueridors, bé que continuaren emprant els caràcters aràbics i hebreus en l’escriptura. Són conservats nombrosos texts aljamiats, sobretot en la literatura castellana, entre d’altres, traduccions i perífrasis de l’Alcorà, kharjes i la millor producció aljamiada, El poema de Yúçuf, del segle XIV, el qual narra, en caràcters aràbics, la història bíblica de Josep, en la versió musulmana, emprant fins i tot la mètrica castellana. Apareix també dins la literatura catalana, bé que en menor escala i escrita sobretot en caràcters hebreus, com en la novel·la provençal d’Esther, de Cresques de Cailar, el text d’ordinació del call de Cervera (1455), i el testament de la dama Auro, fet a Montsó, al final del segle XV. Expulsats els àrabs i els jueus de la península, continuà conreant-se, entre els primers, amb obres apologètiques anticristianes, com a reacció contra l’expulsió soferta, i entre els darrers als escrits i publicacions dels sefardís. La literatura aljamiada no desaparegué totalment fins al segle XVIII.
f
Literatura