Les primeres manifestacions literàries pertanyen als segles XI i XII (Evangeli de Turov), però no fou fins als segles XIII i XIV que la literatura en bielorús es desenvolupà, en adoptar-la com a llengua oficial el gran ducat de Lituània. La incorporació a Polònia el 1569 comportà una reacció d’apropament a Rússia i de defensa de la religió ortodoxa, reacció que, ultra obres religioses i traduccions de texts bíblics, produí obres com el Reč’ Meleški (‘Discurs de Melešta’). Tot i això, la progressiva “polonització” de les classes altes posà fi a la literatura culta, i durant els segles XVII i XVIII la producció es reduí pràcticament al gènere popular oral. Després de la incorporació a Rússia (final del segle XVIII) s’inicià un moviment romàntic, però no fou fins al final del segle XIX que s’afermà la tradició literària. Estimulada pels fets del 1905 i per la revolució del 1917, la producció literària, fins aleshores quasi exclusivament poètica, s’amplià a tots els gèneres, es revalorà la literatura popular dels segles anteriors i sorgiren escriptors com Janka Kupala (1882-1942), Jakub Kolas (1882-1956), Zmitrok B'adul’a (1886-1941), Kandrat Kapriva (1896), etc. Després de la Segona Guerra Mundial, la literatura bielorussa ha experimentat un gran desenvolupament, en el qual destaquen els poetes Maksim Tank (1912), P'atrus Broǔka (1905), Arkadz Kulašov (1914) i els novel·listes Vasil Bykau (1924) i Ivan Šam'akin (1921).
f
Literatura