Els misteris —vides de sants—, en vers, ofereixen rimes internes característiques de la mètrica bretona. Fins al segle XIX aparegueren únicament obres de lingüística, però a partir d’aleshores s’inicià el renaixement literari, del qual Ar Gonideg (1775-1838) fou el principal promotor. Entre d’altres, l’obra de Kervarker (18-1895) Barzhaz-Breizh, recull de balades històriques i de cants populars, obtingué un ampli ressò. El veritable renovament es produí, però, al començament del s. XX, lligat als moviments polítics que cercaren el reconeixement de la nació bretona. Així, els lexicògrafs Fañch Valle (1860-1949) i Emil Ernod (1851-1939) publicaren llurs diccionaris, eines indispensables. Meven Mordiern (1879-1949) publicà Istor ar Bed (‘Història del món’) i Notennoú diwar benn ar Gelted Kozh (‘Notes sobre els antics celtes’). D’aquesta manera començà una floració d’autors que saberen anar més enllà dels temes locals, el cap dels quals fou Roparz Hemon (1900), poeta, novel·lista, assagista, gramàtic i erudit, que, al voltant de la revista Gwalarn, agrupà escriptors i estudiosos: Kerverzhiou, Roparz Ar Mason, Jakez Riou, Youenn Drezen, Langleix, Malmanche, Kervella-Kongar i Abeozen. Un altre escriptor, Loeiz-Herrieu, escriu en el dialecte de Gwened (Vannes). La tasca de Gwalarn ha estat continuada per la revista Al Liamm (‘El lligam’), dirigida per l’escriptor Ronan Huon, que té com a principals col·laboradors Jarl Priel, Maodez Glanndour, Youenn Olier, Per Denez i Abanna. Hi ha encara d’altres revistes: Preder (‘Reflexió’), filosòfica, lingüística i científica; Barr-Heol (‘Raig de Sol’), religiosa; Ar Bed Keltiek (‘El món celta’), d’informació; i Brud (‘Fama’), literària.
f
Literatura bretona