L’inici de la literatura eslava, especialment la búlgara, es troba en la creació de l’alfabet eslau, obra del germans Ciril i Metodi, l’any 855. La literatura búlgara, lligada als canvis històrics —principalment les ocupacions bizantina (1014-1185) i turca (1396-1878)—. i sotmesa a una forta hel·lenització, travessà llargs períodes de silenci i, tret d’algunes manifestacions folklòriques d’un valor literari relatiu, no adquirí formes pròpies fins ben entrat el s XIX, amb el desvetllament de les consciències nacionals. Això no obstant, durant els primers imperis búlgars, sobretot amb Simeó I (893-927), aparegué una literatura religiosa, de característiques autòctones i molt riques, però semblant a la bizantina. Durant aquest període els escriptors eclesiàstics conrearen tant l’hagiografia com l’apologia o la crònica, bé que solament adquiriren un cert relleu literari els texts apòcrifs provinents de Bizanci o d’Àsia. L’any 1762 Paisij, un monjo del mont Athos, escriví en forma de crònica la història dels eslavobúlgars, i en ésser publicada l’any 1842, esdevingué l’obra bàsica per al desenvolupament del nacionalisme búlgar. L’ambient sorgit durant tot el s XIX, arran de la lluita per la independència, afavorí el naixement d’una literatura romàntica, tradicional —però atreta, en certa manera, pel realisme rus—, d’intenció patriòtica i didàctica i exaltadora del passat històric. Els representants més genuïns —Ivan Vazov (1850-1921), Petko Slavejkov (1827-95), Aleko Konstantinov (1863-97), entre altres— es proposaren de fixar la llengua nacional. Els escriptors de la generació següent, més d’acord amb les directrius de la cultura occidental, romperen amb la literatura anterior i s’adheriren, tot investigant dins el camp de la recerca formal, a les files del simbolisme europeu: Penčo Slavejkov (1866-1912) n'és l’autor més representatiu. Arran de la Primera Guerra Mundial hom inicià el conreu de la novel·la realista, descriptiva, de temàtica social (Elin Pelin, pseudònim de Dimitǔr Ivanov, 1878-1949; Jordan Jovkov, 1880-1937), que es convertí en el precedent immediat del realisme socialista. En la literatura contemporània destaquen els narradors Dimitǔr Dimov (1909-66), Dimitǔr Talev (1898-1966), Pavel Vežinov (1914-83), Angel Karaličev (1902-72), Emilian Stanev (1907-78), Emil Manov (1919-82), Karmen Kalčev (1914-88), Jordan Radičkov (1929-2004), Atanas Nakovski (1925) i la poetessa Elisaveta Bagr'ana (1893-1991).
f
Literatura