literatura de canya i cordill

f
Literatura catalana

Gènere de destinació popular i de vasta divulgació, nascut amb la impremta, que ha perdurat fins als primers decennis del segle XX.

És format per fulls, plecs solts i llibrets, en vers o en prosa. Comprèn cobles, romanços, relats històrics, notícies d’actualitat, fets sensacionals, contes, relacions novel·lesques (des de resums d’obres conegudes, com certs llibres de cavalleries, fins a invencions vulgars), malifetes de lladres i bandolers, sàtires i humorades, obres dramàtiques religioses i profanes (drames, comèdies, pasos, pasillos, entremesos, sainets), vides de sants, miracles, novenes, sermons i moralitats, estampes, auques (la més antiga sembla de València, del 1578) i ventalls, pronòstics, calendaris, quaderns de gramàtica i matemàtiques, literatura política, ideològica i social, molt florent als segles XIX i XX, etc. Aquesta mola impressionant era molt divulgada pels cecs, especialment, i altres cantaires i recitadors, com també pels llibrers, ambulants o botiguers, entre els quals els de cantonada, que estenien la mercaderia en un pany de paret subjectant-la amb canyes damunt cordills estesos; d’ací el nom que ha pres el gènere. Des dels orígens, als Països Catalans foren nombroses les impremtes especialitzades, i la producció ha estat ingent. Però la major activitat correspon a València, la ciutat més dinàmica de la península Ibèrica en aquest sentit, seguida de Barcelona. Es destaquen també Palma i Lleida, entre les més antigues.