A partir del segle XVI hi hagué, a Eslovàquia, literatura escrita en txec o en llatí. Al segle XVIII tingué lloc un moviment renovador encapçalat pel poeta Juraj Palkovič i per Antonín Bernolák, autor de la primera gramàtica eslovaca, superada al s XIX per la de L’udovít Štúr. En època romàntica, Ondrej Braxatoris-Sládkovič cantà la lluita eslovaca contra Matias I d’Hongria en el poema Detvan. Més endavant, en una fase realista, sorgiren el narrador Ján Kalinčiak i el satíric Karel Hevlíček; la literatura d’aquest període sovint adoptà un aspecte nacionalista contra el domini austríac. A la fi del segle, durant el domini hongarès, destacaren el líric costumista Svetozár Hurban-Vajanský, el poeta nacionalista Pavol Hviezdoslav i el novel·lista Martin Kukučín. Alliberat el país després de la Primera Guerra Mundial, es destacaren en narrativa Ján Hrušovský, en teatre Vladimir K.Hurban i en poesia Ján Kostra. Després del 1945 han sorgit noms nous: el poeta Milan Lajčiak, el dramaturg Štefan Králic i els narradors Peter Karvaš i Vladímir Mináč. La poesia ha conegut, durant les darreres dècades, una notable evolució. Emil Boleslav Lukáč, Valentin Beniak, Ján Smrek, Laco Novomeský, Ján Kostra, Antrej Plávka, Štefan Žary i Pavol Horov creen una poesia lírica formalment sofisticada. Michal Povazan i Klement Šimončič segueixen el corrent surrealista tot afegint uns trets nacionals. Finalment, la generació jove (Milan Lajčiak, Ctibor Štinický, Milan Rúfus, Milan Richter, Lydia Vadkerti-Gavornikova, Lubomír Feldek) tracta dels problemes de la vida quotidiana. Quant a la narrativa, hi ha dues tendències, la prosa lírica (František Švantner) i la realista, que dibuixa la realitat eslovaca contemporània. Pel que fa al teatre, tot i que no ofereix una tradició al país, ha començat a donar noms notables, com Štefan Králik en el camp de la comèdia i Peter Karvas en el de la crítica social.
f
Literatura