Documentada des del segle XIV, el seu conreu s’intensificà a partir del segle XVI, amb Hermes Waldsee (1632-92), Zuan Sef Busiz (1660-1743), etc. Al segle XIX es destaquen els comediògrafs G.E. Lazzarini i Francesco Leitenberg i els poetes Pjeri Zorut, Pjeri Corvàt i Vittorio Cade: Fueiz di lèria (‘Fulles d’heura’).
Al segle XX es destaquen Ercole Carletti i Giuseppe Marchetti; a partir de la Segona Guerra Mundial els puntals de la cultura furlana han estat l’Academiuta di Lenga Furlana i el grup Cortesele di Furlan, fundat el 1949 i més tard anomenat Risultive; han destacat Pier Paolo Pasolini, els poetes Novella Cantarutti i Aurelio Cantoni i el narrador Dino Virgili, els quals han donat un enfocament més actual a la tradició literària del país.