Els texts més antics són inscripcions sobre pedra (s XIII). És d’una gran riquesa la producció religiosa conservada pels monjos budistes a llurs pagodes. Hi ha també, d’origen indi, manuals tècnics, codis de lleis i costums, tractats de política i reculls de preceptes; singulars episodis del Rāmāyānā formen l’anomenat ‘cicle Phra bak Phra Lam’, versos rimats del qual forneixen texts per al ballet i la pantomima; es destaca, així mateix, el Panchatantra, amb quatre sèries de reculls. La novel·la en prosa Usaparōt conté una mescla d’elements budistes i indígenes. Quant a la literatura popular —molt viva en els contes judicials i en les cançons—, cal esmentar Nam dok mai (‘Conte de les flors’), d’un gran lirisme i simplicitat.
f
Literatura