Literatura tradicional i popular, s’hi presenten barrejats la prosa i el vers. Cap al 1350 aparegueren els primers versos en malai. Seguiren les obres Hikayat Raja-Raja Pasai (‘Història del rajà de Pasai’) i Sějarah Mělayu (‘Annals malais’), del segle XV, obra cabdal. Hi ha les formes estròfiques sha'er, clàssica i lliure, conreades fins al segle XIX, i el pantum, més regularitzat i cantat sovint amb acompanyament d’instruments. Rebé influències del budisme i l’hinduisme, i més tard, de l’islam: cicles de contes introduïts al segle XV, traduïts del persa (Hykayat Bayan Budiman, ‘Contes d’un lloro’), i el Risalah Nazar Masai'l (‘Llibre de les 400 preguntes’), també traduït del persa. Entre el 1742 i el 1778 foren escrits els Annals de Kedah, influïts pels mites budistes. El primer prosista modern fou Munshi ‘Abdullah (1796-1854), traductor al malai d’una versió de les faules de Bidpai. Muhammad Yamin (1903-62) fou l’introductor del sonet a Indonèsia. Poc temps abans de la Segona Guerra Mundial es destacà Amir Hamzah (1911-46), més vinculat a la literatura clàssica malaia que a l’occidental, introduïda durant la colonització anglesa i neerlandesa. La novel·la és representada per Marah Rusli. En l’etapa revolucionària de 1945-50 participà destacadament la generació del 1945 (W. S. Rendra Kirdjomuljo, Nugrona Notosutanto i sobretot Chairil Anwar), formada durant l’ocupació japonesa.
f
Literatura