Les primeres manifestacions literàries escrites no sorgiren a Menorca fins a mitjan s. XVIII, impulsades per uns nous condicionaments polítics, socials i culturals: el contacte amb Europa a causa de les dominacions estrangeres —tres ocupacions britàniques, entre el 1708 i el 1802, i una de francesa, del 1756 al 1763—, el gran moviment del port de Maó i el nombre creixent de joves menorquins que anaven a estudiar a fora, especialment a França. Cal esmentar en primer lloc, pel seu major pes i la seva persistent continuïtat, la prosa didàctica i erudita, conreada, entre altres, per Antoni Portella, Juli Soler, Pasqual Calbó i Caldes i, sobretot, Antoni Febrer i Cardona, d’una gran importància com a gramàtic i també com a recopilador de poesia popular menorquina; i, en el camp de la història, es destaquen Josep Sanxo i Joan Roca i Vinent. Un exponent del nivell cultural menorquí del s. XVIII és la Societat Maonesa, constituïda el 1778, la qual, en els set anys que durà, tingué unes activitats molt notables. De fet, però, la figura més representativa de la il·lustració a Menorca, i també a les altres terres catalanes, és Joan Ramis i Ramis, autor de poesies i de tragèdies i, més tard, gran erudit en llengua castellana. Contemporani seu fou el poeta Joan Soler i Sanç. Paral·lelament al teatre popular i anònim, amb obres com Els Pastorells o la Història de la invenció de Nostra Senyora del Toro, hi ha la producció d’un humanista d’un gran relleu, Vicenç Albertí i Vidal, traductor d’obres de Molière, de Goldoni i d’altres autors francesos, italians i anglesos. Al començament del s. XIX es consolidà el predomini del castellà damunt el català —iniciat durant la dominació espanyola de l’illa en 1782-98— en tota la producció escrita; tanmateix, cal esmentar l’obra del folklorista Francesc Camps i Mercadal i l’obra catalana d’Àngel Ruiz i Pablo, representant menorquí en el moviment de la Renaixença. Ja al s. XX, a més de les figures importants de Nicolau M.Rubió i Tudurí i Francesc de B.Moll —que han fet, però, tota la tasca fora de Menorca—, hom pot esmentar els poetes lírics Gumersind Gomila, Gumersind Riera i Sans, Antoni Moll i Camps i Joan Timoner i Petrus, i en el camp de la prosa narrativa, Ferran Martí i Camps i Pau Faner.
f
Literatura catalana