Es manifesta principalment a les cançons i a les rondalles, però també als adagis (la revista “Ibiza” publicà un refranyer), les endevinetes (n'hi ha una col·lecció de l’Institut d’Estudis Eivissencs), etc. Les rondalles han estat recollides per Joan Castelló i Guasch. També n'ha publicada alguna Isidor Macabich i Llobet a Costumbrismo, on l’autor ha aplegat els seus estudis sobre el cançoner, amb diverses sèries de romanços tradicionals (el de les germanes captives és el més original, mentre que el d’en Rodriguet és l’únic de tema cidià dels Països Catalans), religiosos, etc, com també altres cançons, llargues (sempre en forma de romanç, sovint amb doble rima i amb tornada) o curtes. També n'han aparegudes col·leccions en altres publicacions. Hi ha cançons amoroses, satíriques, “de porfèdia”, etc. A vegades hi apunta la nota lírica i l’expressió intencionada, aguda o original, i sovint s’hi manifesta la tradició cristiana i també un cert fatalisme.
f
Literatura catalana