A part els quatre vedes (Veda), escrits en sànscrit vèdic (literatura vèdica), la literatura sànscrita és representada pels texts restants de la śruti (Brāhmana, Āraṇyaka, Upaniṣad, escrits en un sànscrit proper al de la gramàtica de Pāṇini) i per la immensa literatura èpica del Mahābhārata i del Rāmāyana. Des del punt de vista estrictament literari, el sànscrit disposa d’una rica tradició dramàtica representada per les obres de Bhāsa, Kalidasa i Harṣa. En el gènere narratiu sobresurt la col·lecció de faules didàctiques o Panchatantra. Constitueix una secció important la literatura doctrinal coneguda amb els noms genèrics de Sūtra, Śastra, Tāntra, āgama i Purāna, així com els comentaris i les especulacions dels representants de les diverses escoles filosòfiques, sobretot de Śnkara, Rāmanuja, Madhva, etc. En sànscrit també hi ha escrita la primitiva literatura búdica, de la qual hom conserva alguns fragments de l’escola Sarvāstivāda, així com la majoria d’obres fonamentals del budisme mahāyāna, conservats en l’original o restablerts a partir de traduccions tibetanes i xineses. Altres gèneres importants dintre la literatura sànscrita són el legal, representat per l’obra de Manu (Manusmṛiti); pel que fa a la medicina hi ha les col·leccions de Ćaraka, Suśruta i Vāghbata; l’àlgebra, les matemàtiques i l’astrologia són representades pels nombrosos tractats agrupats sota els noms genèrics de siddhānta (tractats complets) i karaṇa (manuals) i, sobretot, per l’obra d’Ariabhata (segle V), Brahmagupta (segle VII) i Bhāskara (segle XII); en l’erotisme destaca un manual excepcional, el Kama-Sutra.
f
Literatura