La literatura popular constitueix, en general, un patrimoni cultural comú als pobles serbi i croat i, alhora, una font important d’inspiració per a la literatura culta. Particularment valuosa és la poesia èpica, inspirada en la història dels països balcànics, en les lluites entre cristians i turcs. Quant a la literatura culta, i a excepció d’algunes manifestacions esporàdiques que es podrien interpretar com a serbocroates, cal parlar d’una literatura sèrbia i una literatura croata, desenvolupades en condicions històriques distintes. A l’edat mitjana (i més tard, fins a la darreria del segle XVIII), la literatura culta sèrbia consisteix, essencialment, en escrits de caràcter religiós, iniciats pels deixebles dels germans Ciril i Metodi, evangelitzadors dels pobles eslaus. La llengua d’aquests escrits és l'eslavònic, amb una transició gradual cap al serbocroat, i de grafia ciríl·lica ( ciríl·lic). Predominen les traduccions del grec bizantí, però hi ha també algunes obres originals, com la vida de sant Simeó ( Esteve I de Sèrbia), escrita pel seu fill, Sava (1169-1235). Els escrits profans es redueixen —en les difícils circumstàncies de la dominació turca— a cròniques, biografies, obres jurídiques —la més important és el codi del tsar Dušan (1349)—, didàctiques, etc, i alguns intents de literatura pròpiament dita, bé que en una forma bastant primitiva. La literatura culta croata comença també amb obres religioses en eslavònic, però amb grafia glagolítica (glagolític). A partir del segle XIV, a Croàcia, regió catòlica, l’eslavònic és substituït pel llatí. Una evolució a part té la ciutat croata de Ragusa (actual Dubrovnik), així com altres ciutats de Dalmàcia (possessió veneciana entre els anys 1420 i 1797), on hi ha una literatura culta de tipus occidental, influïda pel renaixement italià. Obres cabdals d’aquesta època són els poemes Judita, de Marko Marulić, considerat el pare de la literatura croata, i Osman d’Ivan F.Gundulić. La literatura sèrbia moderna neix als darrers decennis del segle XVIII, sota la influència de la cultura occidental i del desvetllament cultural rus. Els seus principals promotors foren Dositej Obradović i, més tard, Vuk Stefanović Karadžić (1787-1864), folklorista i filòleg, reformador de la llengua literària. Les primeres manifestacions de la literatura moderna croata (començament del segle XIX) es relacionen amb el moviment il·líric ( il·lirisme), acció patriòtica pel desvetllament nacional i cultural dels croats. A ell es deu la recol·lecció i publicació d’un abundant material folklòric, l’estimulació de la literatura culta i la reforma de la llengua literària (amb la col·laboració del serbi Karadžić). Els corrents literaris occidentals del segle XIX es manifesten també a Sèrbia i a Croàcia. Entre els representants més coneguts del Romanticisme serbi cal esmentar el príncep Petar Petrović Njegoś i els poetes lírics Djura Jakšić, Jovan Jovanović Zmaj, Branko Radičević i Laza Kostić (important també com a dramaturg). A Croàcia, on la nota dominant del Romanticisme és el sentiment patriòtic (poderós també a Sèrbia), destaquen poetes com Stanko Vraz, Ivan Mažuranić i Petar Preradović i dramaturgs com Dimitrije Demeter. Un esment a part mereix August Senoa (1838-1881), poeta, prosista i dramaturg. La prosa realista és representada a Sèrbia per novel·listes i autors de contes com Svetozar Marković o Laza Lazarević, i a Croàcia, per escriptors com Antun Kovačić o Eugen Kumičić. A la darreria del segle XIX i durant bona part del segle XX, al costat del realisme, amb una marcada predilecció pels problemes socials, es manifesten diferents tendències modernes (futurisme, surrealisme, expressionisme, etc). Entre els autors més representatius d’aquest període es poden citar els serbis Jovan Dučić, Bora Stanković, Miloš Crnjanski, Isak Samokovlija i Ivo Andrić i els croats Silvije Strahomir Kranjčević, Miroslav Krleža, Milan Begović, Ivo Vojnović, Dinko Simunović, Josip Kosor, Vjenceslav Novak, Antun Gustav Matoš, Mile Budak i Milutin Nehajev. Els episodis de la Segona Guerra Mundial inspiraren nombroses obres literàries dels anys ulteriors. Els anys que fou vigent el règim comunista les literatures sèrbia i croata oferiren un panorama molt variat: el realisme socialista, menys rígid que als altres països de l’Est i combinat amb tècniques literàries modernes, temàtica social al costat de diverses formes d’anàlisi psicològica individual, orientacions tradicionals i alhora tendències innovadores. Representants destacats, a més d’alguns de citats anteriorment que continuen escrivint, són Dušan Kostić, Miodrag Pavlović, Desanka Maksimović, Oskar Davićo i Radomir Konstantinović, a Sèrbia; i Vesna Parun, Vjekoslav Kaleb, Mirko Bozić, Ranko Marinković, Ivan Raos, Marijan Matković i Petar Šegedin, a Croàcia.
f
Literatura