literatura tibetana

f
Literatura

Literatura conreada en llengua tibetana.

Eminentment religiosa, segueix dos models ben definits: el de l’Índia, per a les obres de caràcter ètic i filosòfic, i el de la Xina, per a les obres històriques. Les primeres obres de relleu (segles VII i VIII) són traduccions del cànon búdic, compilades posteriorment (segle XIII) amb el nom de bKa'-'gyur; amb els comentaris filosòfics de què foren objecte formen el bsTan-'gyur. Els texts més nombrosos són els ensenyaments espirituals dels lames, un dels més grans tresors del pensament asiàtic. Igualment importants són les biografies de lames (hagiografies), la poesia mística (com els cants de Milarepa), el teatre (veritables actes sacramentals), l’èpica (com el cicle del rei mític Ge-sar, que es difongué per tota l’Àsia central), els aforismes, etc. Altres obres fan referència a les ciències mèdiques, com l’herboristeria, a l’astrologia i a la geografia religiosa.