Malgrat que hom hi escriví alguns tractats religiosos ja al s. XIV, la literatura —sobretot la poesia— no florí fins al s. XVI: poetes com Deccan Vali (1667-1741), Sauda (1713-81), poeta satíric, Mir (1724-1810) i Mir Hasan (1727-86), conreadors de la poesia amorosa i famosos per llurs gazals, i sobretot Ġālib (1797-1869), pare de la literatura urdú moderna. Al s. XIX florí la prosa literària, sobretot per obra de Sayyid Ahmad Khan (1817-98) i Šibli (1857-1914), i al s. XX es desenvoluparen el periodisme, l’assaig, la novel·la, etc, gràcies sobretot a Muḥammad Iqbal i a Premchand.
f
Literatura