literatura vietnamita

f
Literatura

Literatura desenvolupada al Vietnam.

Fou escrita primerament en llengua xinesa, després en sinovietnamita i finalment en annamita. En llengua xinesa s’estengué des del s. XI fins al XVI; durant aquest període les obres literàries no reflectien la realitat, ans només traduïen els ensenyaments clàssics del confucianisme, el budisme i el taoisme. Foren escrites per bonzes (Khanh Hy, Tu Dao Hanh), emperadors (Ly Thai Ton, Le To Hien) i generals (Ly Thuong Kiet, Tran Quoc Tuan). A partir del s. XVI es produí una evolució lingüística important, en passar del xinès al sinovietnamita i a l’annamita (escrit en chū'-nom, caràcters xinesos). Obra notable de la fi del s. XV fou Co Tam Bach Vinh (‘Cent poemes de l’esperit antic’), del rei Le Thanh Ton. D’ençà del 1651, l’annamita passà a escriure's en quo'c-ngū(alfabet llatí), introduït pels missioners portuguesos, i augmentà considerablement el nombre d’obres publicades. Del s. XVII cal esmentar l’obra poètica Chinh phu ngam (‘La complanta de la dona del combatent’), de la poetessa Doan Thi-Diem. Són del s. XVIII moltes novel·les en vers (truyen), amb autors com Nguyen Dinh-Chieu (1822-88) i sobretot Nguyen Du (1765-1820). Els autors principals del s. XIX són els poetes Nguyen Cong Tru (1778-1858) i Nguyen-Khuven (1838-1909), el dramaturg Bui Quang-Nghia (1807-77), Huynh Tinh Cua (1834-1907) i Truong Vinh Ky (1837-97). Del primer terç del s. XX, entre els autors que saberen conciliar la modernitat amb la tradició, cal esmentar els poetes Nguyen Khac-Hieu (1889-1939), anomenat Tan-Da, i Tran Tuan-Khai, i pel que fa a la prosa, el novel·lista Nguyen Trong Thuat, Nguyen Van-Ngoo (1890-1942) i el crític del confucianisme Tran Trong-Kim (1887-1953). El 1932, amb la desclosa del grup Tu-Luc Van-Doan, animat per Nguyen Tuong Tam, hom emprengué una veritable renovació social i literària, de la qual sorgí una rica literatura nacional. Excel·liren el poeta The Lu i el novel·lista Khai-Hung. D’ençà de la Segona Guerra Mundial i de l’alliberament nacional, s’ha desenvolupat un corrent literari molt marcat pel seu realisme social i el seu patriotisme. Cal esmentar els novel·listes Cong-Hoan i Nguyen Tuan, els poetes Kuan Dieu, To Huu i Luu Trons Lu, el crític Thieu Son i els dramaturgs Vu Dinh Long i Doan Phu Tu.