La civilització cèltica, malgrat la manca d’unitat política dels diferents pobles, es desenvolupà sobre un fons comú institucional, religiós, lingüístic, etc, que constituí la base per a l’aparició d’una tradició literària comuna a tots plegats. Les castes professionals dels druides, dels bards, del filid, etc, que exercien les funcions de sacerdots, genealogistes, narradors, jurisconsults, etc, foren, sens dubte, els aglutinants d’una tradició folklòrica i religiosa. La literatura, expressió (oral fins a la cristianització) d’aquest fons llegendari comú, nasqué, així, sobre un conjunt d’elements meravellosos, entre religiosos i màgics, i, amb una tècnica molt arcaica, creà mites, llegendes i personatges que, al llarg del temps, anaren evolucionant, fins que molts s’incorporaren a la literatura medieval europea. La romanització, que afectà sobretot la Gàl·lia, reduí considerablement l’àrea de la civilització cèltica i creà la base sobre la qual es formaren els pobles i, amb ells, les literatures cèltiques modernes: Irlanda, el País de Gal·les i Escòcia (Bretanya es formà posteriorment). Després de la cristianització (més tardana, bé que més pregona, a Irlanda), les literatures cèltiques, enriquides amb nous mites (el rei Artús, sant Patrici, etc), s’obriren a influències clàssiques i orientals arribades a través de la patrística. Ensems, la introducció de l’alfabet llatí (que a Irlanda bandejà el rudimentari alfabet ogàmic), les influències de les escoles de retòrica grecollatina i la imitació de la mètrica eclesiàstica renovaren les tècniques narratives. La coexistència de l’element meravellós amb el clàssic i el cristià fou la nota dominant d’aquest període. Entre les obres literàries més importants cal esmentar els Mabinogion de Gal·les i la gran epopeia irlandesa Tain (s VII). Les invasions saxones determinaren, al s VI, l’emigració de celtes cap a l’Armòrica i la formació de la Bretanya. Per bé que la literatura bretona no adquirí aleshores un gran desenvolupament, transmeté a la literatura francesa medieval moltes de les llegendes cèltiques, especialment les conegudes per matèria de Bretanya. Al s IX, les invasions provinents d’Escandinàvia posaren novament en perill la civilització cèltica i, com a resultat, sorgí una nova florida literària que renovà la tradició de les diferents literatures cèltiques: la bretona, la gaèlica, la gal·lesa i la còrnica.
f
pl
Literatura