Una de les característiques més acusades d’aquest conjunt de pobles és el gran desenvolupament de la literatura popular i la tardana aparició de les produccions de caràcter clàssic, així com la formació contemporània d’una literatura de facció moderna, en general de grans valors artístics, l’exponent més notable de la qual és la literatura produïda a l’actual Turquia i la dels diversos pobles turcs d’Àsia fins el 1991 inclosos en l’URSS. D’entre el conjunt de literatures turqueses preislàmiques destaca la uigur, desenvolupada des del segle VIII, de forta inspiració budista i maniquea que, més tard, produí la primera obra islàmica en llengua turquesa: el llarg poema didàctic Qudatġu-bilik (1069), compost en honor del sobirà qarakànida Bukra Ḫān de Kaīgar. Així mateix, dintre de la producció de l’època qarakànida és notable el Dīwān luġāt al-turk (1077), que inclou exemples de tots els dialectes turquesos de l’època, amb precioses notícies sobre les diverses tribus. A partir del segle XIII aparegué una nova llengua literària, el txagatai (a la qual pertany el poema Giṣṣa-i Yūsuf de l’any 1232, sobre l’episodi alcorànic de Josep i la muller de Putifar i la producció d’'Alī Šir Narwā'ī i de Bāber), que es mantingué fins ben entrat el segle XVI, que fou desbancada per la uzbeka; la literatura en aquesta llengua tingué un gran desenvolupament des de la inclusió de l’Uzbekistan a l’URSS. També dins de l’òrbita de la literatura soviètica hi hagué un fort renaixement cultural en cadascuna de les corresponents repúbliques de les literatures àzeri, baixkira, txuvaix, tàtara, kazakh, kirguís, iacut i turcmana, que són escrites avui en caràcters ciríl·lics. La literatura turca pròpiament dita, atesos el desenvolupament modern i les influències més notables d’altres literatures, constitueix una excepció dins les literatures turqueses (literatura turca).
f
pl
Literatura