Es fon a 180,54°C, i és format per dos isòtops, de masses 6,017 i 7,018, respectivament. Els minerals que en contenen més d’un 2% són rars; apareix sobretot en forma de silicats i de fosfats, com la lepidolita, l’ambligonita i la petalita. Hom l’obté per electròlisi del clorur de liti fos a 410°C. El liti descompon l’aigua amb menys violència que els altres metalls de la mateixa família; el vapor d’aigua a 100°C ataca el metall sec, es combina amb el nitrogen i dona un nitrur esponjós, Li3N, emprat en anàlisi química.
Les sals de liti volàtils produeixen, a la flama no lluminosa del bec Bunsen, una coloració d’un vermell de carmí, emprada com a identificació en anàlisi i en les bengales. En forma d’aliatges Al-Li, el liti és emprat per a la fabricació de coixinets, com a combustible per a avions i míssils i en la indústria ceràmica, car fa abaixar la temperatura de vitrificació i el coeficient de dilatació. El liti presenta propietats superconductores a temperatures properes al zero absolut.
El 2002 es descobrí que la seva temperatura crítica és la més elevada de tots els elements químics. S’aconseguí una transició a 20 K en condicions de pressió molt elevada.