L’impuls de les ones té una durada d’aproximadament 0,5 μs i una pressió de pocs Kbar. La ubicació del càlcul renal és determinada amb precisió gràcies a un sistema biaxial de raigs X. La destrucció del càlcul és selectiva i es basa en el principi que en el punt d’entrada de les ones s’originen forces de compressió, mentre que en l’extrem oposat del càlcul, per inversió durant la fase de reflexió, s’originen forces de tracció. El càlcul, així, es fragmenta en partícules petites, semblants a una sorra fina, que són eliminades espontàniament per via urinària. Ateses les característiques innòcues d’aquest mètode, el teixit renal circumdant no resulta danyat. Fou desenvolupat pel doctor C. Chaussy, de l’Hospital Universitari de Munic, en col·laboració amb l’empresa alemanya Dornier. Els darrers anys hom ha perfeccionat els aparells emprats per a portar a terme el procediment, de manera que amb els models moderns no cal submergir el malalt en aigua; les ones són transmeses a través d’un matalàs o un tub amb aigua sobre el qual es col·loca el pacient. Per a generar les ones de xoc, a més dels elèctrodes utilitzats en els primers models, hom fa servir mecanismes piezoelèctrics i electromagnètics.
D’altra banda, per a la localització del càlcul, hom també fa servir aparells d’ultrasons. La pràctica d’aquesta tècnica per al tractament dels càlculs renals s’està estenent notablement, a mesura que es van instal·lant nous aparells, i en nombrosos casos substitueix la cirurgia. A més, actualment el seu ús abasta noves patologies, ja que s’empra en el tractament de la litiasi biliar per a la destrucció de càlculs localitzats a la vesícula biliar d’una grandària no superior als tres centímetres de diàmetre. Amb els moderns aparells que generen ones de xoc de baixa energia, hom pot portar a terme el procediment sense necessitat d’aplicar anestèsia ni altres mesures complementàries, en sessions d’un temps inferior als 60 minuts.