És situada sobre una elevació de 80 m a la dreta del riu Lukkos, molt a prop de la seva desembocadura a l’Atlàntic. Els texts antics la consideren, amb Cadis, la fundació fenícia més antiga d’occident (la tradició situava la seva fundació el 1100 aC), però les ceràmiques fenícies més antigues que s’hi han trobat daten d’èpoques posteriors, del segle VIII aC. A partir del segle III aC experimentà una forta expansió i s’emmurallà l’acròpolis. L’edifici més important que s’hi coneix era un gran temple situat a l’acròpolis, on han aparegut restes d’altres edificis religiosos datats entre el segle III aC i el segle IV dC. La ciutat d’època romana imperial, esdevinguda colònia en temps de Claudi, fou una de les més importants de Mauritània, gràcies al seu port i a la indústria de pesca. Corresponen a aquest període dos temples més construïts a la ciutat alta, un teatre amfiteatre i diverses cases. Sembla que fou abandonada al principi del segle V dC.