Graduada en història per la Universitat Estatal de Moscou (1950), el 1956 es diplomà per l’Institut d’Economia i Estadística de Moscou. El 1968 perdé la feina a l’editorial on treballava i fou expulsada del Partit Comunista per haver signat una carta en defensa de dissidents acusats. Tanmateix, continuà activa a l’oposició clandestina, principalment com a editora del periòdic Crònica d’actualitat. El 1976 cofundà amb altres dissidents el Grup Hèlsinki de Moscou per al seguiment del compliment dels acords de Hèlsinki (1975) a la Unió Soviètica en matèria de drets humans. El 1977 fou expulsada de la Unió Soviètica i passà a residir als Estats Units, on continuà difonent la causa dels drets humans a l’URSS amb diverses publicacions. El 1993 retornà a Rússia, i continuà la tasca de defensa dels drets humans. Criticà durament el president Putin pel seu autoritarisme i per la segona guerra de Txetxènia, però també la feblesa de la societat civil russa. Tot i que el 2002 acceptà formar part d’un organisme governamental per al seguiment dels drets humans a Rússia (decisió que fou criticada per altres activistes), dimití el càrrec el 2012. Fou reconeguda amb diversos premis: Olof Palme (2004), Sàkharov del Parlament Europeu (2009), Václav Havel (2015) i Estatal de la Federació Russa (2017).