És una alternativa per a evitar l’estesa de cables de coure en l’últim tram de les línies telefòniques, les que uneixen l’última central de commutació amb els abonats. A més, pot efectuar les funcions d’un sistema d’accés ràdio punt-multipunt (un emissor i molts receptors) de banda ampla, conegut genèricament com a sistema LMDS (Local Multipoint Distribution Service), i amb una velocitat de transmissió de fins a 2 Mbps per enllaç.
Una xarxa WLL consta d’un conjunt d’estacions base, que concentren el tràfic rebut dels diferents abonats i l’envien a les centrals telefòniques de commutació a través de xarxes de transport, sigui per fibra òptica o per radioenllaços de microones. En entorns urbans, permet serveis de telefonia, transmissió de dades i difusió amb continguts multimèdia sense necessitat d’augmentar el cablejat dels carrers. L’any 2000 se'n concediren les primeres llicències a l’Estat espanyol.