Llaguarres

Laguarres (es)

Vista del poble de Llaguarres

© Vicenç Salvador Torres Guerola

Terme de la Ribagorça, incorporat el 1965 al municipi de Capella.

Estès a la vall baixa de l’Isàvena, des del riu (límit septentrional del terme) fins a la serra del castell de Llaguarres (1.150 m alt) i, més enllà, a les capçaleres del riu Guard i del barranc de Puigverd (tributari de l’Éssera). Aquesta serra, al cim de la qual hi havia l’important castell de Llaguarres, forma part d’una de les darreres alineacions dels Prepirineus, estesa en direcció W-E, des de Graus a la serra de l’Ametllera, des d’on segueix vers el SE, fins al Montsec d’Estall. La zona forestal (rouredes, alzinars, boixars i matollars) ocupa 2.669 ha. Hi ha 92 ha de regadiu (hortalisses i conreus herbacis). Al secà predominen en el 68% els cereals (ordi, blat i civada), i hi ha el 4% de farratge (esparcet i alfals) i el 23% de conreus llenyosos (ametllers, oliveres, vinya i arbres fruiters). Hi ha granges de porcs i uns 400 caps de bestiar oví. El poble (125 h agl i 10 h diss [1981]; 611 m alt) és emplaçat a l’esquerra del barranc de la Portella, afluent, per l’esquerra, de l’Isàvena, al voltant de l’església parroquial (Santa Maria), obra renaixentista; és romànica l’església de la Mare de Déu del Pla, on hi ha l’actual cementiri. Dins el terme hi ha el poble de Pociello i la caseria del Castesillo. El català de Llaguarres és un parlar de transició vers l’aragonès.