Comprèn una gran part de la conca de la riera de Llanera, afluent del Llobregós (al terme de Torà), que té la capçalera (al terme de Llobera) formada per la fusió de la rasa d’Ardèvol i del barranc de Santa Maria, alimentat per les rases de Ganganell i de la Rovira; rep després el barranc dels Quadres per la dreta, i per l’esquerra, ja prop del Llobregós, el torrent de Cellers. El territori és part del replà oligocènic de la baixa Segarra, de 500-700 m alt., format per gresos, margues i alguns guixos i suaument inclinat cap al Segre. La població, totalment disseminada, mai no ha estat gaire nombrosa, i va en franca davallada. Viu de l’explotació del bosc (roure valencià, pins), que ocupa la part més gran del municipi, i dels conreus de cereals, patates i un xic de blat de moro i fins i tot vinya. El poble (19 h diss [1981], llanerins; 603 m alt.) és a la dreta de la riera de Llanera. L’església és dedicada a sant Martí; fou consagrada el 1060. El municipi comprèn, a més, els pobles i les caseries de Cellers, Claret de Figuerola, Fontanet, Vallferosa, Sant Serni de Llanera i Puig-redon, l’antic terme del mas de Socarrats i l’antiga quadra de Jovans.
Vista de l'església de Sant Martí de Llanera
© Patrimonifunerari.cat