Les llars infantils han anat substituint els antics hospicis, institucions caduques mancades de personal professionalitzat i caracteritzades per la massificació, la despersonalització i l’aïllament social d’uns infants que, en la major part de casos, tenien cobert allò que habitualment s’entén per necessitats primàries però que patien la mancança de les atencions que normalment ofereix una família. Els professionals de les llars infantils entenen que el problema d’un infant és, abans que tot, el problema d’una família. Per això defensen que els esforços vagin encaminats a fer que les famílies recuperin llur autonomia i que les llars infantils col·laborin, per tant, en els programes socials d’atenció primària. La llar infantil és concebuda, doncs, com una institució supletòria a la qual no s’ha d’arribar si no és en darrer terme.
f
Pedagogia