La investigació contemporània s’ha preocupat, sobretot, dels problemes de l’origen i de la formació del poble llatí —segons els documents obtinguts a les excavacions—, que es demostra paral·lela a la de Roma, d’on procedeixen una part de les troballes, mentre que les altres han estat descobertes especialment als monts Albans (Grottaferrata, Marino, Rocca di Papa) o a la part meridional del territori (Anzio, Satricum).
Hi dominen les tradicions dels grups de les cultures de les urnes, de la de Villanova i de la dels sepulcres de fossa. Han estat identificades quatre etapes, des del segle X aC (segons la cronologia llarga) o des dels voltants del 800 aC (segons la cronologia curta). El final de la cultura típica dels llatins és situat vers el 600 o el 575 aC, data de l’inici de la monarquia etrusca a Roma.