Biografia
Entrà a l’Escola Pia el 1793. Acabats els estudis eclesiàstics, ensenyà les primeres lletres a Moià. A Balaguer professà gramàtica i retòrica amb molt predicament entre els alumnes. Durant l’ocupació napoleònica treballà per conservar la casa i col·legi, edifici que les tropes invasores ocuparen després de foragitar-ne els religiosos. Quan les tropes franceses abandonaren el país, es dedicà a la restauració i normalització de la vida de l’escola. Durant la sequera del 1817, organitzà unes rogatives pujant al santuari del Sant Crist; amb aquest motiu compongué unes estrofes en català que es cantaren pel camí i es repetiren durant molts anys.
Fou rector de Balaguer (1819-20) i d’Oliana (1820-24), casa que procurà mantenir tot i la supressió dels ordes religiosos durant el Trienni Liberal; augmentà els béns de la casa. Es dedicà a la predicació.
Bibliografia
"Consueta”. Necrologies o consueta suffragia dels escolapis de Catalunya 1696 - 1884. Barcelona: Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya, 1999, núm. 189.
Florensa, Joan (1999). Tres-cents anys de l’Escola Pia de Balaguer. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. [Segons índex.]
Picanyol, Llogari (1966). Sesenta años de fecunda labor cultural y pedagógica en los colegios escolapios de Cataluña 1776 - 1836. Sabadell: Centro Sabadellense “Amigos de las Escuelas Pías”, pàg. 215.