Les potes posteriors són adaptades al salt i a la cursa, per la qual cosa són més llargues que les anteriors. El pelatge és curt i dens, de color terrós grisenc mesclat amb negre. Habiten a la superfície del sòl i no fan lludrigueres; són de costums nocturns i s’alimenten de vegetals. La carn de llebre és comestible i molt apreciada; la pell és emprada en pelleteria. N’hi ha unes 16 espècies, les quals són cosmopolites, llevat de l’Amèrica del Sud i d’una part de l’Àfrica occidental. La llebre comuna (L. europaeus) habita a l’Europa central i és corrent als Països Catalans; la llebre de les neus o llebre muntanyesa (L. timidus) habita en altures de més de 1 000 m als Alps i a l’Europa septentrional i té un pelatge de color terrós a l’estiu i blanc a l’hivern; la llebre polar (L. articus) habita a les zones àrtiques d’Amèrica, és més forta que les altres i té també dos colors de pelatge, segons l’estació; la llebre americana (L. americanus) és molt semblant a la llebre comuna; la llebre californiana (L. californianus) habita al nord de Mèxic i a molts indrets desèrtics dels EUA.
f
Mastologia
Llebre comuna
Hermann Kalkner (cc-by-nc-2.0)
Gènere de mamífers rosegadors de l’ordre dels lagomorfs, de la família dels lepòrids, que atenyen de 50 a 70 cm de longitud, amb una cua d’uns 5-8 cm, orelles grosses i amb la punta negra i cos llarg i comprimit lateralment.