llei anastasiana

f

Dret romà

Denominació genèrica aplicada a dues constitucions, l’una decretada per l’emperador Anastasi (491-518), i l’altra per l’emperador Justinià (527-566), que és complement de l’anterior, amb un text de l’epítom grec dit de les Basíliques.

Aquesta llei limitava els drets dels cessionaris d’accions o crèdits adquirits per un cert preu, i reduïa l’import a reclamar del deutor a la quantitat realment satisfeta per la transmissió. El rigor d’aquesta llei fou moderat tant pels glossadors com pels posteriors expositors del dret comú i del dret català, que anaren admetent excepcions a la norma general.