llei de constància de la simetria

f
Mineralogia i petrografia

Llei descoberta per Nicolau Steno el 1669 i confirmada després per Romé de l’Isle, segons la qual l’angle entre dues cares d’un individu cristal·lí és constant i no canvia quan aquest creix per una aportació de nova substància.

Aquest angle és igual al que li corespon entre dues cares anàlogues d’un individu de la mateixa espècie. D’ací es dedueix que l’angle entre dues arestes és constant. De fet, aquesta llei de la cristal·lografia clàssica postula que cristalls de la mateixa substància tenen el mateix reticle cristal·lí. Té la importància històrica d’haver estat el punt de partida de la cristal·lografia.