Llei de defensa del Patrimoni Artístic de Catalunya

Llei promulgada per la Generalitat de Catalunya el 3 de juliol de 1934, per a protegir tots els béns mobles i immobles d’interès artístic, històric, científic i arqueològic de Catalunya, exceptuant les obres d’autors vivents i les que no tinguessin encara 50 anys d’antiguitat.

Fou publicada al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya el dia 5 de juliol.

En virtut del seu article 23 la Generalitat s’emparà el 21 de juliol de 1936 de tots els edificis religiosos, mesura que frenà en part les destruccions portades a terme per l’extrema esquerra com a resposta a l’aixecament militar.