Llei que, en els estils arcaics, es compleix en les obres d’art, especialment en l’escultura, en les quals es dóna un pla mitjà que divideix l’obra en dues parts simètriques i corresponents.
Aquesta llei vigeix en l’art grec arcaic, l’egipci, el mesopotàmic (fins i tot el de l’època sassànida); etc. Fou formulada l’any 1892 per l’arqueòleg danès Julius Langue.