Extremadament limitada, fou, però, un primer reconeixement del dret a l’ensenyamet d’aquestes llengües. A la seva empara es desenvoluparen cursos de català, basc, bretó, occità i alemany. La llei Deixonne ha estat succeïda per altres lleis (llei Bas-Auriol de 1975; llei de 1982 relativa a les llengües regionals als mitjans de comunicació; llei Toubon vigent des del 1994), les quals, si bé han permès la creació d’escoles (privades i dotades d’un estatut especial) en llengües regionals com a vehiculars, tampoc han contribuït substancialment a millorar-ne la situació d’aquestes llengües. L’actitud conservadora de França davant del plurilingüisme es posà de manifest en resistir-se a ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals (1999).