Desenvolupa l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, que preveu l’establiment de criteris d’ús lingüístic en l’Administració, l’ensenyament i els mitjans de comunicació, i la delimitació dels territoris en què han de regir aquestes normes per al valencià, denominació utilitzada en la llei i l’estatut, sense esmentar-ne els vincles amb les llengües pròpies d’altres comunitats autònomes. El seu abast és sensiblement inferior al de les lleis de normalització de les Balears i, especialment, de Catalunya: hom hi admet, per exemple, la doble versió dels topònims i el valencià no és declarat llengua vehicular de l’ensenyament.