llei natural

f
Cristianisme
Filosofia
Dret

Llei que invoca un ordre racional, de valor per a tot home, segons el qual han d’ésser configurats tant el comportament de l’individu com les relacions socials dins la comunitat humana.

Objecte de discussió filosòfica (per tal com hauria d’ésser negada en virtut dels canvis que la noció de natura humana ha sofert al llarg del temps), la llei natural ha estat pràcticament identificada amb la llei divina (com ha fet, per exemple, el catolicisme tradicional, enfront del protestantisme més radical) o amb la llei moral (com ho han fet diversos pensadors, per tal de diferenciar-la del que hom anomena lleis de la natura). Bé que sovint la defensa de la llei natural ha equivalgut al manteniment d’un ordre social o polític determinats o d’una reglamentació moral derivada d’interessos o costums de valor certament no universal, la qual cosa determina l’actual prevenció envers tot jusnaturalisme, hi ha també una certa tendència a cercar una rehabilitació de l’anomenat dret natural, per tal com aquest pot ésser expressió d’una defensa de la dignitat humana i dels drets de tota persona enfront de legislacions i ordenaments socials que menyspreen sovint aquesta dignitat i violen aquests drets.