Modernament, a partir dels treballs de Moseley, la llei és enunciada establint que les propietats dels elements químics no són arbitràries, sinó que depenen de l’estructura de l’àtom i varien de manera sistemàtica amb el nombre atòmic. D’acord amb el concepte actual de l’àtom (consistent en un nucli carregat positivament envoltat per un núvol d’electrons distribuïts en capes quàntiques principals d’energia creixent, que s’omplen successivament en augmentar el nombre atòmic), el motiu últim de la periodicitat de propietats atòmiques està en la periodicitat en el procés d’ocupació dels distints orbitals atòmics de què consten cadascuna d’aquestes capes, per a assolir l’estructura electrònica de cada àtom en particular (configuració electrònica). La periodicitat de propietats presenta algunes discontinuïtats degudes a l’existència dels elements de transició (en els quals es van omplint els orbitals d) i dels elements de transició interna (en el quals es van omplint orbitals f). Pel que pertoca a les propietats físiques que varien periòdicament, cal esmentar el radi atòmic i el potencial d’ionització. Quant a les propietats químiques, cal esmentar el caràcter metàl·lic, l’electronegativitat i la covalència màxima. Entre les aplicacions més útils de la llei periòdica hi ha la possibilitat de comprendre la diferència entre composts, les propietats dels quals poden també variar periòdicament, la qual cosa permet una sistematització de molts aspectes de la química.
f
Química