Entre elles es destaquen la lex vetus tribunicia, atribuïda a un tal Quint Papiri (~304 aC), que prohibia la consagració d’un temple sense autorització legislativa; la lex Papiria tabellaria, que estenia el vot, escrit i secret, als comicis legislatius; la lex Papiria, atribuïda al tribú Gai Papiri Carbó Arvina (89 aC), que contribuí a l’ordenació monetària, després d’haver estat concedida la ciutadania als itàlics; també cal consignar altres texts jurídics: una lex Iulia-Papiria de multarum aestimatione, una altra Lex Poetelia Papiria de nexis, etc.