llengua

f

Lingüística i sociolingüística

Principals llengües parlades actualment al món

© Fototeca.cat

Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, propi d’una comunitat, que serveix bàsicament per a la comunicació.

Per a Saussure i els estructuralistes, la llengua és un sistema d’unitats basat en relacions d’oposició, associació, etc, i subjecte a unes regles; la parla, en canvi, és la realització, l’ús individual de la llengua. Aquesta distinció ha estat matisada i desenvolupada per Chomsky, amb els conceptes de competència i actuació . Horitzontalment, hom distingeix varietats lingüístiques com el dialecte i el parlar. Verticalment, hom destria diversos nivells lingüístics: popular , corresponent a les capes més humils de parlants; familiar , marcat per un cert grau d’intimitat; tècnic , propi de certs oficis i professions; literari , que ateny una modalitat culta, refinada, d’expressió, i l'argot. Com a mitjans de comunicació hom disposa de la llengua escrita , estable, base de la llengua de cultura, i de la llengua parlada , usada en l’expressió oral, ambdues més o menys diferenciades, segons els sistemes lingüístics. Des d’un punt de vista genètic o històric, hom pot classificar les llengües tenint en compte llur parentiu, i des d’un punt de vista tipològic, segons el percentatge de trets afins. L’inventari complet de les llengües del món no és fet, encara: pel cap alt, en deu comprendre unes 3 500, 25 de les quals són importants per llur conreu literari i llur extensió.