llengua pròpia

f
Lingüística i sociolingüística

Concepte legal amb el qual es denomina la llengua catalana en diferents estatuts i en la legislació lingüística.

Amb el precedent del 1933, a Catalunya es restablí el català com a llengua pròpia a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, i també a l’Estatut de les Illes Balears del 1983. També el català rep aquest reconeixement en l’Estatut del País Valencià del 2006, amb la denominació de valencià, en la Llei d’ordenació de la llengua oficial d’Andorra (1999) i en la Llei de llengües d’Aragó (2009).