Comprèn: l’adigué, el kabardí i el txerkès, que poden agrupar-se sota l’antic nom de circassià; i l’abkhaz (amb la variant abazí) i l’ubikh. Es caracteritzen per la pobresa del sistema vocàlic (dos o tres fonemes) i la riquesa del consonantisme. Gramaticalment, es distingeixen de les altres llengües caucàsiques septentrionals per l’absència d’un sistema de classes (llevat en l’abkhaz) i la pobresa o la inexistència de declinació, l’abundància de posposicions i per l’estructura del verb, que incorpora, mitjançant afixos, les nocions de subjecte, transitivitat o intransitivitat, règim, temps, nombre, aspecte, etc. El vocabulari abunda en mots composts. Totes les llengües del grup presents a l’antic territori soviètic del Caucas (n'hi ha també a Turquia) han creat o desenvolupat, després del 1917, una literatura escrita.
m
pl
Lingüística i sociolingüística