El fet lingüístic representat per les afinitats entre aquestes llengües té un interès teòric molt alt, car, bé que són llengües originàriament pertanyents a branques distintes de l’indoeuropeu, avui tenen en comú un cert nombre de trets estructurals notables, que només poden ésser un resultat de la difusió i l'associació. La branca de la lingüística que estudia aquest grup de llengües és la filologia balcànica o balcanologia. El fet sintàctic més patent que uneix aquelles llengües és la desaparició total o parcial de l’infinitiu, i el reemplaçament per clàusules conjuntives amb verb personal (com si el català digués vols que hi vagis en comptes de vols anar-hi). D’ençà dels treballs fonamentals de K.Sandfeld, predomina la idea que el grec és la llengua originadora de la majoria de les innovacions, i que aquestes s’han propagat precisament gràcies al prestigi del grec com a llengua de cultura i d’intercanvi supranacional (els Balcans).
f
pl
Lingüística i sociolingüística