Entre diversos intents de classificació, Bopp les relacionà amb l’indoeuropeu; N.Marr les agrupà, amb altres llengües, en una família dita “jafètica”, i trobà trets comuns entre el caucàsic del sud i el semític; Dumézil, Vogt, Bouda i d’altres hi trobaren semblances amb el basc, però Michelena assenyala que llurs relacions internes encara no són prou clares. Modernament hom ha acceptat la classificació en llengües caucàsiques del nord i llengües caucàsiques del sud. Les del sud, amb el georgià com a llengua més important, componen el grup de llengües kartvelianes o ibèriques. Són trets característics del grup la manca d’elements de classe i de gènere gramatical, una gran riquesa de prefixos i sufixos, un sistema verbal molt complex i un sistema de numeració vigesimal. El grup de llengües del nord presenta més dificultats d’agrupament. Hom accepta de subdividir-les en llengües del grup occidental o nord-occidental, dites llengües abkhazoadigués, grup força homogeni amb una unitat primitiva, i en llengües del grup nord-oriental o nakhodaguestànic, més divers i molt mal conegut encara, del qual hom ha convingut d’acceptar el parentiu i que és dividit en dos subgrups: el txetxè o nakh i el lèsguic o daguestànic. En conjunt, tenen pocs trets comuns: quant a la fonètica, pobresa del vocalisme i gran complexitat del consonantisme; quant a la flexió, l’ús del cas ergatiu.
f
pl
Lingüística i sociolingüística