llengües nubianes

f

pl

Lingüística i sociolingüística

Subgrup de llengües sudàniques orientals de la família niloticosahariana parlades en una àrea que abasta, aproximadament, les dues ribes del Nil entre l’alt Egipte i el N i diversos enclavaments del NE del Sudan.

Seguint el curs del Nil de N a S, hom classifica aquestes llengües en tres grups: el kenuzi, el mahas i el dongola o dongolès; a banda, als turons de Nuba (nubià dels turons) hom parla el midobi i el birked. Les llengües nubianes fan ús dels sufixos en la declinació del substantiu (set casos). Històricament hom pot assenyalar tres etapes en el desenvolupament de les llengües nubianes: el vell nubià, el nubià mitjà (del s VIII al principi del s XIV) i el nubià modern, que hom escriu emprant una forma modificada de l’alfabet copte.