llengües samoiedes

f
pl
Lingüística i sociolingüística

Grup de llengües de la família lingüística uraliana, subdividit en un subgrup septentrional i un de meridional.

Al primer pertanyen el iurac o nenets, el tavgui o nganassan i el ienissià o enets. Formen el segon el selkup i el camassià, aquest recentment extingit. Parlen llengües samoiedes uns 35 000 individus, dispersos per zones extensíssimes de la Sibèria occidental i de la costa àrtica de la Rússia europea. Ultra els trets uralians comuns, són característiques de les llengües samoiedes l’ús de tres nombres gramaticals (singular, dual, plural), el verb que integra el complement directe pronominal (conjugació determinada o objectiva) i la possibilitat de conjugar el predicat nominal. Les llengües samoiedes desconeixen l’harmonia vocàlica uraliana. Des del 1932 el iurac i el selkup posseeixen un alfabet ciríl·lic i són utilitzats en l’ensenyament primari.