llengües sinotibetanes

f

pl

Lingüística i sociolingüística

Família de llengües del sud-est d’Àsia, postulada per similituds fonològiques (més que per relacions historicogenètiques comprovades): tendència al monosil·labisme, a l’ensordiment de consonants sonores, presència de tonalitats musicals amb valor significatiu, i tendència a la reducció de la morfologia.

Comprèn cinc grups de llengües: el xinès, el tibetà, el birmà, el bàric i el karènic; alguns autors també hi inclouen les llengües miao i yao, parlades en diversos llocs del sud- oest de la Xina.