llengües sud-aràbigues

f
pl
Lingüística i sociolingüística

Conjunt de llengües que constitueixen el subgrup meridional perifèric del grup de llengües semítiques de la família afroasiàtica.

Comprèn els parlars semítics, antics i moderns, d’Etiòpia (llengües etiòpiques), i diverses llengües de la costa meridional d’Aràbia. El sud-aràbic meridional o peninsular antic és conegut gràcies a un gran nombre d’inscripcions epigràfiques i inclou dos dialectes: el sabeu i el mineu, dels segles VIII-VII aC fins al segle II dC. L’alfabet d’aquestes inscripcions sembla ésser derivat d’un alfabet protofenici. El sud-aràbic peninsular actual és representat per diverses llengües de la costa índica d’Aràbia, parlades per petits nuclis de pescadors o de tribus nòmades (mahri, xakhri, kharsusi i batkhari) i pel parlar de l’illa de Socotra (socotrià).