La llenya, bé que és emprada per algunes indústries, com la siderúrgica, la ceràmica, la d’adoberia, etc, és consumida en una gran part en el món rural, especialment en l’ús domèstic. Als Països Catalans, el valor de la llenya produïda el 1971 era molt superior al del carbó vegetal, i representava el 10,4% del de la fusta. Estadísticament, hom distingeix: la llenya de coníferes (pins), de la qual es feren, el 1971, uns 600 000 esteris, procedents de la Serralada Prebètica (el Caroig, en primer lloc), el Prepirineu meridional (del Ripollès al Montsec, amb centre al Berguedà), la Serralada Prelitoral Catalana (de les Guilleries als ports de Beseit) i el Pirineu axial (del Vallespir a l’Alta Ribagorça); la llenya de quercínies (roures, alzines i afins), que representà uns 200 000 esteris i que es fa només als Pirineus i als Prepirineus i a la meitat oriental de la Serralada Prelitoral; la llenya d’altres arbres (de ribera, castanyers, faigs, espècies exòtiques), que representà uns 90 000 esteris, procedents de les serralades on abunden les coníferes; i la llenya de matollar (garriga i màquia), que només donà uns 6 000 esteris (a la meitat occidental de la Serralada Prelitoral, les Balears i la Serralada Ibèrica).
f
Indústries forestals